DE BON ROSEGAR

Literatur pour the rates

A l’arribar, la foscor invadix fins als més privats amagatalls de l’ànima. Més enllà, on arriba la misèria humana però no la misericòrdia divina es troben elles, les rates. Se les pot sentir, allà, més enllà de la foscor, rosegant, rosegant les magdalenes que vaig portar aquest matí.

De tots els racons, de totes les foscors, comencen a sorgir les meues germanes les rates. Escarotades. Cegades. Vénen a la rebre l’aliment: molles de pa mig torrat. Em rodegen per a complimentar-me. M’acaricien. Trauen les seues llengüetes buscant el pa. Die Oblate. “Xiquetes, no vos revolucioneu que n’hi ha per a totes!” –dic en esta llengua fotuda, amb la fe del carboner, esperant que m’entenguen–.

Totes van arribant a mi. Boten de emoció. Se’m pugen a traïció. Carmencita, la més atrevida fins i tot em llepa el coll.

Die Dunkelheit. Miséricorde humaine.

A Carmencit@s